10 llibres del 2020. Una proposta impossible

28/12/2020
  • Se'ns fa molt difícil resumir un any tan ric literàriament en tan sols deu propostes. Sense cap voluntat de ser exhaustives, perquè aquesta llista la podríem fer quatre i cinc cops més llarga, aquests són els llibres que us recomanarem aquests dies si passeu per La Impossible.
  • Aquest ha estat l'any de la recuperació de Clarice Lispector en català, també amb L'hora de l'estrella (Club Editor). Impossible resumir els seus contes, us la recomanem per la seva mirada raríssima i càustica. Simbòlica i el·líptica, Lispector posa paraules a situacions de l'esperit que no poden reduir-se a l'adjectiu de torn. Un dels contes més rodons és "La dona més petita del món".
  • Un dels assajos literaris més exitosos de l'any, aquí Irene Vallejo proposa un recorregut per la història del llibre des dels seus orígens. Un llibre de viatges sobre els viatges del llibre que recorre trenta segles de manuscrits de seda, de pell o d'argila, d'escribes i narradors orals, i que passa conceptes aparentment contemporanis pel sedàs del món antic: s'acosta al fenòmen fan a través de Titus Livi i a la postveritat a través de Sèneca. 
  • Una novel·la gràfica que ens transporta als terrenys erms de Yorkshire i a la infantesa de les germanes Brönte: Charlotte, Emily, Anne i el seu germà, Branwell. Per pal·liar una existència més aviat llòbrega i trista, els quatre germans ideen la "Ciutat de Cristall" (Glass Town), un univers força més engrescador que el que els ha tocat viure. Un llibre que ens acosta al món misteriós i de culte que van bastir aquestes tres germanes. 
  • Arvid Jansen, protagonista d'altres novel·les de Per Petterson, és un home que estava acompanyat i que ara, de cop i volta, es troba sol: s'ha separat de la dona i ha perdut la custòdia de les tres filles. La solitud i el sentiment de deriva i descontrol l'acompanyen mentre passeja pels fiords noruecs o pels carrers d'Oslo. Petterson, que viu i escriu en una cabana enmig dels boscos noruecs, ha trenat una novel·la sobre el pes de les decisions i els errors del passat, la comunicació i la fragilitat humana. 
  • Primera criatura de l'aliança entre L'Altra Editorial i Les Males Herbes, el nou segell Les Altres Herbes, Flors per a l'Algernon és una novel·la de Daniel Keyes que va publicar-se per primer cop el 1966. Charlie Gordon, un home jove amb discapacitat mental, rep una oferta d'uns científics: si s'hi avé, li faran una petita intervenció al cervell que farà que sigui com els altres. Quan en Charlie hi accedeix, no sap que la seva vida farà un gir radical. Narrada a través del dietari del mateix Charlie, és una novel·la literàriament explosiva i molt emotiva. 
  • L'editorial Les Hores publica aquesta novel·la de l'escriptora omanita Jokha Alharti: Cossos celestes narra una història protagontizada per tres germanes que viuen a l'Awafi, a Oman: la Maia, que es casa després d'un desengany amorós; l'Asmà, que accepta un marit d'acord amb el que tradicionalment s'espera d'ella; i la Khaula, que rebutja tots els homes mentre espera el seu estimat, que ha emigrat al Canadà. Una novel·la d'aquestes de saga familiar que repassa l'evolució de la societat d'Oman i el xoc entre les creences tradicionals i el món contemporani. Va ser la primera novel·la a guanyar el Man Booker International Prize, l'any 2019. 
  • Als catorze anys, Saša Stanišic va haver de fugir de Bòsnia per la guerra dels Balcans i construir una nova existència a Heidelberg. La seva àvia encara viu al poble bosnià de Višegrad i, ara que comença a perdre la memòria, Stanišic decideix tornar-hi per passar comptes amb els seus orígens. Amb una mirada juganera i amb gust per l'experimentació narrativa, Stanišic explica històries i històries, i salta de muntanyes habitades per dracs a àvies que llegeixen el futur en fesols, el brot d'odi ètnic i religiós, l'emigració o els primers anys a Alemanya. Un llibre interessantíssim, emotiu i amb sentit de l'humor que aplica el dubte sobre els orígens (on són? A qui s'ha de fer cas, per saber d'on som?) tant a la forma com al contingut. 
  • Un dels fenomens literaris de la temporada, a No diguis res Patrick Radden Keefe construeix una peça d'investigació enciclopèdica sobre els efectes devastadors del conflicte d'Irlanda del Nord. Llibre exhaustiu i meticulós, Radden l'articula a través de diversos personatges: Jean McConville, desapareguda el desembre del 1972; Dolours Price i Brendan Hughes, membres de l'IRA; Gerry Adams, qüestionat pel seu paper en el conflicte; i també a través d'arxius i projectes com el del Boston College, que recull testimonis dels Troubles que no podien fer-se públics fins a la seva mort, per protegir-los en vida. 
  • Aquest any Edicions del Buc ha publicat un poemari nou de Xènia Dyakonova, magnífica poeta i traductora del rus. Els poemes ens han agradat per la manera com Dyakonova narra la quotidianitat, com si la cobrís d'un mantell nou, blanc i d'una olor ben fresca. Concisa i irònica, Dyakonova fuig de la nostàlgia i capta imatges ben boniques. Només li faltava estar embolcada del savoir faire d'Edicions del Buc, que publica uns llibres molt cuidats. 
  • A finals del 2019, Marta Segarra i Ingrid Guardiola intercanvien un parell de cartes per un encàrrec d'un programa de televisió. Abans d'això no es coneixien, però aquest primer contacte les anima i decideixen continuar la correspondència. D'aquí neix Fils, un recull que desplega molta complicitat, molt de diàleg, una xarxa ben generosa de temàtiques i un ull esmolat per la societat on vivim. Si heu de llegir un llibre que parli dels dies del confinament, que sigui aquest. 

cercar...

Etiquetes

Últimes entrades

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto