Recomanacions dominicals! Maig 2021

31/05/2021
  • 2 DE MAIG: CORALINE, DE NEIL GAIMAN

  • 9 DE MAIG: AUTOBIOGRAFÍA DE ROJO, D'ANNE CARSON

  • La realidad es un sonido, debes sintonizar su frecuencia de onda no sólo seguir gritando" o "Reality is a sound, you have to tune in to it not just keep yelling
  • Bon dia impossibles i feliç diumenge de lectura! 
    La nostra recomanació dominical és Autobiografía de Rojo, d’Anne Carson. Aquesta fou la primera novel·la - romance - en vers de l’autora. Un relat que es transforma a mesura que anem coneixent Gerión, el monstre vermell i alat; la novel·la es desplega com una llista, com una narració, com un poema, com una cita, com un diàleg. Carson sempre ens ofereix una magnífica escriptura senzilla però, al mateix temps, insondablement profunda i bella, evocadora, encisadora… 
    Autobiografía de Rojo fa olor d’aigua i de 3 de la matinada, té gust de pregunta i de dimarts, sona com el contracant i el llamp.
    La història de Gerió és màgica i trista: és turmentat de nen pel seu germà, fuig a un món paral·lel de fotografia i s’enamora/obsessiona amb Hèracles, que l’abandonarà, i Gerió es retirarà, de nou, a les profunditats del món construït amb la seva càmera, fins que aquest es faci miques.
    Des de la peculiaritat d’ell mateix, Gerión sobrevolarà la veritat del color vermell i nosaltres podrem, si volem, acompanyar-lo.
    Esperem que gaudiu del diumenge i de la lectura!
  • 16 DE MAIG: L'AIGUA QUE VOLS, DE VÍCTOR GARCIA DE TUR

  • La recomanació d'aquest diumenge de lectura és el premi Sant Jordi d'aquest any, la grandíssima obra L'aigua que vols, de Víctor Garcia Tur 
    Aquesta novel·la ens portarà al Quebec, just abans del referèndum per la independència (1995), des de la perspectiva d'una família que es retroba amb l'excusa de celebrar el setanta-sisè aniversari de la matriarca, la Marie.
    Aquesta reunió, però - com probablement ja sospiteu -, enterra i revela molt més del que s'esperaven.
    La mort, la identitat política, la llengua, la por, la infantesa mitificada, rodegen i fonamenten un ambient que oscil·la entre l'escalfor de la llar de foc coneguda, al voltant de la qual es recorden anècdotes, i la incertesa de la boira, forçada i ambigua, que envolta la casa. 
    Amb un estil agosarat i brillant, la narració es transforma constantment, adequant-se i, al mateix temps, trencant amb l'ambient complex de les relacions familiars.
    Malgrat que sigui una obra potencialment teatral i dramàtica, no tindrem allò que potser anàvem buscant, el sentiment catàrtic de final, de resolució, d'afirmació: L'aigua que vols ens acompanyarà, emmirallant-nos aquí i allà, mentre fa trontollar els reflexos que semblen més estables. És a dir, "innocentment" podrem sentir-nos properes amb el que llegirem, però, precisament aquesta reconeixença, aquest sentiment de familiaritat (que és el que també sent la família retratada), mai serà totalment o exacta el que esperàvem. S'obren escletxes també en la nostra lectura, ens problematitzem com a lectores, recordem allò que no vam dir mai i allò que seguim i seguirem amagant, allò que el llenguatge no ens permet accedir o dir...
  • El perill està a no saber traçar una línia de no-retorn. En quin moment el vespre passa a dir-se nit? Què fas quan no tens ni una paraula ni l'altra? Encara queda una mica de llengua. No res. Mossega-te-la. No ho expliquis a ningú
  • 23 DE MAIG: HOMES SOTA EL SOL, DE GASSAN KANAFANI

  • Però paciència. D’aquí a pocs dies seria a Kuwait. Si en Zakaria l’ajudava, molt bé. Si no, ja sabria obrir-se camí, com molts abans que ell. I enviaria fins l’últim cèntim que guanyés a la mare, la cobriria d’or, ella i els seus germans, fins a fer del casot de fang un paradís terrenal. I el seu pare es mossegaria els dits de penediment
  • No volem creure que podem dir el que està passant;
    no volem dir que sapiguem com comprendre les realitats alienes;
    però, tot i això, creiem que podem trobar maneres d’acostar-nos, llegir i escoltar els subjectes que, durant anys, han estat allà.

    Totes hem vist aquests dies com, internacionalment, la massacre al poble palestí es perpetuava. Aquest no és un article periodístic ni un manifest contra la guerra, és una recomanació literària que també és, al mateix temps, política. L’intent d’erradicació del poble palestí no és res nou, durant dècades aquesta ha estat la realitat de moltes. És per aquest motiu que, aquest diumenge de lectura , recomanem una novel·la d’un dels grans escriptors de la prosa palestina: Homes sota el sol de Gassan Kanafani.

    Kanafani va ser expulsat de casa seva el 1948 i va ser assassinat amb només 36 anys pel Mossad (una de les agències d’intel·ligència d’Israel). Fou un dels fundadors del Front Popular per l’Alliberament de Palestina i va escriure, des de l’exili majoritàriament, novel·les, antologies de relats, obres teatrals i assaig. Aquest autor tan jove, però tan prolífic, pot ser, per una banda, una perfecta introducció a la literatura palestina i, per l’altra, un referent per entendre una barbàrie que hem deixat que passés durant tants anys.

    Maria Canelles, en un article a Núvol, digital de cultura dedicat a l’autor de ja fa uns anys (2015), escrivia que “La literatura sovint ens evidencia la bellesa però també la maldat, la tragèdia, la injustícia del món que és la dels éssers humans”, i això és el que potser trobareu en aquesta novel·la.

    A Homes sota el sol ens trobarem quatre històries d’individus que conviuen amb un passat miserable, que els ha marcat i que els acompanya, i una esperança de futur a l’exili, incert i desconegut. La prosa és meravellosa, dura, cruel i no ens estalviarà ni ens redimirà de res. Esperem que pugueu fer una immersió en l’obra de Kanafani, que en sortiu amb problemes i contradiccions des de la vostra còmoda posició allunyada. Una de les grans qualitats de la novel·la és la claredat ambigua amb la qual ens transmet aquestes històries: aquesta realitat ens deixa amb preguntes, ens deixa reflexionant sobre com poden certs esdeveniments històrics produir-se, com es permet que es produeixin.
    Contemporània com des de fa dècades, Homes sota el sol és una proposta de lectura per no ser agents tan passius de la tragèdia interessada i promoguda per governs i empreses no gaire llunyanes a nosaltres.

    Fa poc llegíem com uns treballadors italians van aturar el transportament d’armes a l’exèrcit israelià, i, com ells, milers de persones arreu del món s’han organitzat i han sortit als carrers a protestar o han boicotejat empreses que treien beneficis de la massacre. Estar disposades i voler escoltar i llegir les veus dels palestins és un acte polític, és una manera d’incentivar la traducció i difusió de la seva literatura, és una manera, petita, de fer alguna cosa al respecte. Sentir-se bé amb nosaltres mateixes no és el punt de tot això, és pensar que arribarà un moment on serà inconcebible pensar que els atacs viscuts pels palestins poden ser possibles i, a més, legitimats.
    Us encoratgem a llegir, en tota la seva cruesa, Homes sota el sol i a no aturar-vos aquí.
  • 30 DE MAIG: DESPUÉS DE LO TRANS, D'ELIZABETH DUVAL

  • No quiero imponerle al lector de este texto ninguna verdad. No quiero que piense que yo, por haber leído a algunos autores y reflexionado sobre ciertos temas, ostento una posición de superioridad sobre él. No estoy en ningún pedestal: lo que busco es entablar un diálogo y abrir caminos de lo posible. Y creo que en este diálogo cualquiera puede participar; e, incluso, tomar la palabra
  • Elizabeth Duval és una escriptora que, de manera molt més que encertada, està formant part d'un diàleg contemporani cabdal sobre la identitat, el gènere i la llibertat. A Después de lo trans, a més, ens ofereix, a través de la lectura, una via d'entrada a tot un seguit de debats i posicions polítiques vives, de manera rigorosa, accessible i encoratjadora.

    Pot ser una introducció pedagògica perfecta per a moltes, ja que traça un recorregut ampli, des de diversos corrents de pensament del segle XX, fins a lectures crítiques de fenòmens culturals/polítics actuals. La seva prosa assagística mostra una gran coherència entre abstracció i escriptura, entre, dit de manera més generalista, "teoria" i "pràctica"; diu que desitja alguna cosa diferent, una altra cosa, i així ho realitza: crea un discurs filosòfic potent, àgil, dinàmic que, malgrat haver d'invocar referències bibliogràfiques que poden semblar aclaparadores o fer ús de la terminologia acadèmica feixuga, ens obre portes a la reflexió, a la ràbia o al riure, ens imposa el seu desig de comprensió i d'anàlisi i ens anima a continuar.

    Per totes aquestes raons, al mateix temps, la decisió final és nostra, lectores, ja que serem nosaltres les que triarem, activament, llegir aquest assaig, recomanar-lo, fer clubs de lectura, xerrar-ne amb les nostres companyes, amigues, familiars... Està a les nostres mans i boques que pugui seguir-se reeditant, llegint i actualitzant.
    L'esborrany de la llei trans a Espanya va redactar-se coincidint, gairebé, amb la publicació del llibre. Gràcies a la seva difusió, ara, la segona edició, conté un nou prefaci on Duval pot incorporar i desenvolupar aquesta "novetat" al seu discurs i explicitar de quina manera ja estava present en el llibre. [La llei trans ha estat, recordem, endarrerida per l'abstenció del PSOE (i l'oposició de PP, VOX...)] Però, com escriu Duval: "La ley trans será ley. No sé si al cabo de un año o bastante más tarde", i en aquest entremig de debat i negociació jurídica i política - que afecta diàriament i de manera directa a milers de persones -, podem trobar la certesa que
    "Es el otro el que nos salva y es el amor lo que nos mueve".

Vols ser el primer en deixar la teva opinió?

Regístrate con nosotros y así podrás crear tus comentarios, contar tus experiencias y participar en nuestro blog.

cercar...

Etiquetes

Últimes entrades

  • Recomanacions dominicals! Maig 2021 |
    Si necessiteu idees, inspiració o simplement teniu ganes de xafardejar l'emocionant món de les recomanacions literàries, aquí teniu les nostres recoma...
  • Sant Jordi 2021

    17/04/2021
    Sant Jordi 2021 |
    Se’ns presenta un Sant Jordi excitat. Parlem de l’excitació que genera prendre un llibre i deixar-nos conduir pels camins i les imatges mentals que e...

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto