Sant Jordi 2021

17/04/2021
  • Les nostres recomanacions: Sant Jordi 2021

  • Per aquest Sant Jordi tan esperat per tothom hem triat, amb molt amor, 20 recomanacions per encomanar la lectura
  • La por, el desig, la pressió o la violència... en la infància, en l’art, en la mirada o en el propi cos: dues autores que parteixen de la transformació de les emocions per habitar les seves experiències.

    “El miedo a la transformación física, a no reconocerme, a no identificar mi propio cuerpo (...), el miedo a estar a un paso de empezar a proyectar mis terrores tanto en el bebé como en el exterior”.
    Desirée de FezReina del grito, Blackie Books.

    “Al posar sucre al cafè que vaig preparar el matí en què per fi ell ja no estava a casa, vaig colpejar la tassa sense voler «Perdó», vaig dir, i vaig parar en sec. Després em vaig tornar boja: vaig començar a pegar-li tan fort i tan ràpid que vaig tirar el cafè a terra i a punt vaig estar de trencar la porcellana
    Paula BonetL'anguila, Univers.
  • Dos contextos de la història recent nord-americana, racialitzada i condicionada per l'herència familiar i la construcció de nous vincles que tenen repercussió en l'entorn i en les pròpies protagonistes.

    “Ens enamorem esperant que l’amor ens converteixi en persones completes (...). busquem certeses en una altra persona, i el que descobrim són dubtes, tant en l’objecte del nostre afecte com en nosaltres mateixos”.
    Douglas KennedyA la recerca de la felicitat, Univers.

    “Ridículament, havia comprat flors per la taula i la Desiree va omplir un gerro d’aigua, sentint-se com si fossin un matrimoni, l’Early comportant-se com un marit de la tele, dels que entraven per la porta dient amor-meu-ja-soc-a-casa”.
    Brit BennettLa meitat evanescent, Periscopi.
  • Jane Austen i Françoise Sagan, dues clàssiques que dibuixen unes protagonistes plenes d'energia per subvertir els seus vincles davant les convencionalitats que els limiten; vigents i inspiradores per llegir actualment!

    “Finalment, aplegant tota la resolució de què era capaç, em vaig aixecar i, després d’empacar la roba necessària per a la Sophia i per a mi, vaig arrossegar la meva amiga fins al carruatge que havia demanat i vam sortir immediatament cap a Londres”.
    Jane AustenAmor i amistat, Angle.

    “Va sortir reculant i va seure a la seva taula, amb el cap entre les mans, sota la mirada sorpresa de l’Alice. «Què em passa? -pensava-. Però què em passa?»”.
    Françoise SaganT'agrada Brahms?, Petits Plaers.

  • El món no és sempre un lloc intel·ligible o fàcil d'habitar, i formular preguntes per trobar respostes pot ser un exercici constant... Des d'una perspectiva distòpica o cruament realista, els personatges d'aquestes dues novel·les hauran d'enfrontar-se amb una realitat que no és còmoda, travessada per tota mena de violències i injustícies.

    “Sin encender las luces que van hacia el patio, camino sigiloso, abro la puerta y veo una sombra donde están las plantas. Agazapado, intento controlar la situación y veo que hay otra sombra cerca de la tapia. Con dos puedo, me digo”.
    JuarmaAl final siempre ganan los monstruos, Blackie Books.

    “Tremolo. Hi havia boirina i el sol encara no havia sortit. Tenia por de trobar-me algun llop, o l'ós, o un porc senglar. Tant se val, estava nerviós i tenia por”.
    Pol Guasch, Napalm al cor, Anagrama.
  • L'expressió oral és la protagonista d'aquests dos relats: la tartamudesa d'un infant i la pèrdua de parla d'una àvia, respectivament. Narracions de tendresa i d'aprenentatge que us recomanem!

    “Els veig com si hi fos, aquelles extensions buides, àrides, aquells camins devastats, que li sorgeixen enmig de les frases quan intenta parlar. Paisatges desolats, privats de llum, d’una planor inquietant, i res, res a què agafar-se”.
    Delphine de ViganLes gratituds, Edicions 62.

    “Em desperto cada matí amb els sons d’aquestes paraules encallats a la boca. Em llevo silenciós com una roca”.
    Jordan Scott (Sydney Smith)Parlo com el riu, Zorro Rojo.
  • Us recomanem dos llibres per esbrinar mots i errors: dibuixos divertits, paraules intruses i correccions que fan activar la inventiva que duem dins; tant és l'edat per jugar amb el llenguatge!

    Anna Aparicio CatalàL'abecedari entremaliat, TakaTuka.

    “Escribir sin faltas de ortografía está muy bien, pero todo el mundo sabe que para visitar un museo hace fala una entrada: perderla puede salir más caro que perder una diéresis”.
    Gianni RodariEl Libro de los Errores, Juventud.


  • La identitat pot ser problemàtica quan la teva cultura s'allunya i la nova et percep com un estranger, un desconegut. Aquesta experiència ambivalent la podem trobar en aquests relats entre el Marroc i França, Rússia i Moldàvia. Experiències de desarrelament, d'endinsar-se en mons desconeguts, en mig d'un panorama històric sovint violent o marcat per la guerra. La llengua, l'amor, l'educació o els vincles que es creen són l'eix principal d'aquestes dues obres que són de dos llocs i, al mateix temps, del buit que trobem entremig, omplert per la subjectivitat desbordant de la creació d'una nova identitat.

    "Aleshores dues noies li havien clavat una empenta. La més morena s'havia posat a riure: "Mira aquesta. El bombo, l'hi ha fet un àrab" (...) Si no hagués tingut aquell ventre, si la calor no hagués estat tan punyent, la Mathilde l'hauria perseguida. L'hauria estomacada. Li hauria donat tots els cops que ella havia rebut al llarg de la seva vida".
    Leila SlimaniEl país dels altres, Angle Editorial.

    "A Chinâu hi ha un carrer que és el més llarg i el més treballós del món. En aquest carrer, els edificis, els arbres, els semàfors, fins i tot els contenidors de les escombraries, fins i tot els escorrancs, saben paraules en llengua russa. Una sola vegada em va dir: si has de parlar el rus com una beneita, millor que parlis en moldau".
    Tatiana TîbuleacEl jardí de vidre, Les Hores
  • "Què està passant?!" Aquest últim any ens hem trobat davant un món i una manera de viure que, possiblement, hagi de ser repensat. La pandèmia ha marcat, i marcarà, un abans i un després en totes les nostres vides. I, malgrat que encara ens puguem sentir superades per la situació global, amb dues obres com aquestes podem començar a reflexionar sobre què ens ha portat fins aquí i com volem realment viure a partir d'ara.

    "La força que tenen és la d’intentar perpetuar els tres mites del capitalisme que no pararé de repetir i que cal que ens posem al cap i intentem canviar-los. Aquests tres mites són: que el mercat és lliure, que la borsa és el reflex de la situació econòmica i que el creixement és il·limitat. Tres mites que ja comencen a caure per les mateixes evidències del dia a dia, la precarització i l’esgotament del planeta, que ha posat en primer pla l’emergència climàtica".
    Arcadi OliveresParaules d'Arcadi, Angle Editorial.
  • Dues grans novel·les que proposen noves (re)escriptures per a la literatura catalana contemporània i que ens faran gaudir d'una lectura sorprenent, magnètica i desafiant. La necessitat de sortir de la mediocritat a través de la (re)creació i la importància de la parla, la comunitat i l'expressió són els temes que ens portaran a veure'ns llegint aquests textos, però també a nosaltres mateixes buscant sentit, bellesa i vida al llarg de dues novel·les que ens acompanyaran per sempre.

    "Tot anirà bé? Esclar que no. Si la llengua s'acaba, no passa res si consideres el suïcidi. Val la pena abandonar la idea que tot està per fer i tot és possible. No en tinguis cap dubte: millor girar full, al més ràpid possible, i avançar cao a la resolució de la història".
    Víctor García TurL'aigua que vols, Enciclopèdia.

    "Als passadissos no hi havia ningú, ni tampoc se sentia res als despatxos. La Facultat reposava, becainera. En Morella va lamentar-se d'haver triat les sabates que xerricaven, de sola de goma, la rajola encerada. Per un moment, va pensar que hauria de córrer: tenia tutories a les quatre i ja era ben bé un quart tocat, però ell comptava que no s'hi presentaria ningú".
    Borja BagunyàEls angles morts, Periscopi.
  • Volem tancar aquest fil amb dues grans novetats que ens faran riure, en ocasions de manera una mica culpable o estranya, davant l'absurditat i la quotidianitat de la vida. Ja sigui tancant-se un any per dormir i empastillar-se, rodejada de personatges, com a poc, estrafalaris, o un seguit de relats, d'allò més variats, que van des del pànic als bebés que cauen fins a les possibles suposicions un xic neuròtiques de guanyar un premi literari, podem estar convençudes que aquestes dues autores ens faran passar grans moments combinats amb un estil literari intel·ligent, irònic i, simplement, meravellós. 

    "Em van explicar, per ajudar-me, dues històries sobre nadons que havien acabat com passats per la trituradora. La primera començava a la porta d'un pis. Dins el perímetre de la casa, una dona; fora el perímetre de la casa, un home. Ell volia endur-se la criatura. La vull i punt, cridava. És mig meva".
    Irene PujadasEls desperfectesL'Altra Editorial.

    "Vaig demanar a la bugaderia que vinguessin a recollir la roba bruta un cop a la setmana i vaig domiciliar tots els rebuts dels serveis, vaig comprar una àmplia selecció de cintes de video de segona mà... Això estava bé, em deia jo... Tenia la certesa - i aquella era, potser, l'única certesa que tenia llavors - que, quan hagués dormit prou, estaria bé. Em renovaria, renaixeria".
    Ottessa MoshfeghEl meu any de repòs i relaxació, Angle Editorial.

cercar...

Etiquetes

Últimes entrades

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto