The Troubles, quatre llibres per entendre el conflicte nord-irlandès

11/10/2020
  • The Troubles és el sobrenom gairebé irònic d'un dels conflictes més sagnants de la història d'Irlanda del Nord, i que va allargar-se si fa no fa durant trenta anys. Es diu que va començar el 1968 i va acabar el 1998 amb la firma de l'Acord de Divendres Sant, però la violència ha continuat explotant. El conflicte va enfrontar els nacionalistes i republicans irlandesos, majoritàriament catòlics, amb els lleialistes i unionistes d'Irlanda del Nord, majoritàriament protestants, en una lluita en què també van intervenir grups paramilitars com l'IRA (a favor de la creació d'una república irlandesa), l'Ulster Volunteer Force (lleialista), l'exèrcit britànic o la policia.

    Un dels episodis més destacats del conflicte és el Bloody Sunday del 1972, en què una manifestació a Derry contra una llei del govern britànic (una llei que permetia empresonar sospitosos de pertànyer a l'IRA sense judici previ) va derivar en un enfrontament entre alguns manifestants i els soldats, que van acabar matant 13 persones, segons les xifres oficials. "I can't believe the news today", van cantar més tard U2. El govern britànic va engegar una investigació que no va veure la llum fins al 2012 i, finalment, culpava l'exèrcit britànic de la massacre.

  • A casa nostra, un dels llibres que ha posat el focus en el conflicte és No diguis res, de Patrick Radden Keefe, editat per Periscopi i traduït per Ricard Gil. La primera part comença així: "Quan va desaparèixer, Jean McConville tenia trenta-vuit anys i havia passat gairebé la meitat de la seva vida o bé embarassada o bé recuperant-se d'un part". La família McConville va existir de debò; vivien en un apartament Divis Flats, un complex llòbrec d'habitatge públic de Belfast (aquí un reportatge fotogràfic sobre la zona). Això va passar el desembre del 1972 i, a Jean McConville, ningú no la va tornar a veure. 

    Radden construeix un assaig novel·lat, una peça d'investigació enciclopèdica sobre els efectes devastadors d'aquest conflicte, i ho fa a través de diversos personatges: Dolours Price i Brendan Hughes, membres de l'IRA; Gerry Adams, qüestionat pel seu paper en el conflicte; i també a través d'arxius i projectes com el del Boston College, que recull testimonis dels Troubles que no podien fer-se públics fins a la seva mort, per protegir-los en vida. 

  • Un llibre que retrata el mateix període és Milkman, d'Anna Burns, editat en català per Edicions de 1984 i amb traducció de Josefina Caball. Aquí tenim una protagonista de divuit anys que vagareja per una ciutat que s'assembla sospitosament al Belfast dels setanta. Viu en plens Troubles, però els Troubles no li importen gens. En canvi, passeja llegint llibres del segle XIX: Ivanhoe, Tristram Shandy, Madame Bovary... Fins que un paramilitar de l'IRA es fixa en ella i comença a assatjar-la. La situació es capgira fins al punt que se l'acusa a ella de 1) haver-lo seduït a ell i 2) tenir-hi un afer. 

    En aquest cas, doncs, a la violència del conflicte i la claustrofòbia de la societat nord-irlandesa s'hi afegeix la violència sexista. La novel·la li va valer el Booker Prize, un premi molt anglès: Anna Burns va ser la primera nord-irlandesa a guanyar-lo. 

  • I una circumstància diferent és la que narra Sorj Chalandon, publicat també per Edicions de 1984. A Retorn a Killybegs, traduït per Josep Alemany, Chalandon se centra en la vida dels irlandesos independentistes de Belfast i l'amença que suposaven els traïdors i els infiltrats. I no només l'amenaça, sinó també el dolor. Basada en la pròpia experiència de Chalandon, que va descobrir que un amic i militant independentista de tota la vida havia treballat pels serveis secrets britànics, l'exèrcit i la policia d'Irlanda del Nord, la novel·la narra la vida de Tyrone Meehan, de qui es descobreix que ha estat passant informació a l'altre bàndol.

  • En canvi, a Los incendiarios Jan Carson fa un salt endavant i no parla tant del conflicte sinó dels fantasmes que ha deixat flotant en l'aire -la novel·la passa 16 anys després que s'hagi acabat el conflicte, cap al 2014. Publicat per Hoja de Lata amb traducció de Clara Ministral, aquí tenim una trama protagonitzada per dos pares (un té una criatura nascuda d'una sirena; l'altre tem haver passat la seva ràbia al seu fill) i amb un elenc format per paramilitars, explosions de violència  i criatures voladores. Aquí la violència es tenyeix d'una pàtina surrealista, potser d'una manera semblant al que Lana Bastasic fa amb Atrapa la llebre (Periscopi). De fet, les dues obres van guanyar el Premi de Literatura de la Unió Europea. 

    Des d'un punt de partida original, Carson parla de com els conflictes s'allarguen molt després de la firma dels tractats de Pau. "Se habla del conflicto como si fuese un acontecimiento concreto", escriu, " igual que la batalla de Hasstings es un acontecimiento concreto, con un principio y un final, un punto definido en el calendario. Sin duda la historia demostrará que en realidad es un verbo". 

Vols ser el primer en deixar la teva opinió?

Regístrate con nosotros y así podrás crear tus comentarios, contar tus experiencias y participar en nuestro blog.

cercar...

Etiquetes

Últimes entrades

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto