Recomanacions dominicals! Juny 2021

30/06/2021
  • 6 DE JUNT: RES NO S'OPOSA A LA NIT, DE DELPHINE DE VIGAN

  • Una de les veus més potents de la literatura contemporània francesa és, sens dubte, Dephine de Vigan, i la novel·la que volem recomanar aquest #diumengedelectura és, justament, la magnífica Res no s’oposa a la nit.

    En ella, Vigan parla sobre la seva mare, Lucile, de la vida de la seva mare i de la seva família, després de la seva sobtada mort. [Les escenes descrites són, en moltes ocasions “desencadenants” (triggering) per a les lectores, ja que es tracta la violació, la bipolaritat i el suïcidi] El text evoluciona a mesura que “Vigan” investiga sobre Lucile, parlant i entrevistant les seves germanes i amigues, llegint cartes, buscant fotografies i enregistraments. En algunes ocasions tempteja amb la ficció, però torna a la biografia, i ens porta, d’una banda a l’altra, sense intentar dir en cap moment qui era la seva mare, sinó rodejar-la, apropar-se i allunyar-se…

    Totes coneixem el famós començament d’Anna Karènina, “Totes les famílies felices s'assemblen; cada família infeliç ho és a la seva manera”, a Res no s’oposa la nit entrem en la intimitat d’una família infeliç, podem imaginar-nos la seva manera de ser-ho, en cada persona que apareix, en cada silenci, en cada confessió.

    Recomanem aquesta novel·la a totes aquelles que vulguin conèixer Delphine de Vigan i la seva particular escriptura - ja que, després de Res no s’oposa a la nit, el joc literari de Basat en una història real és molt més divertit i entenedor -; la recomanem també com a novel·la que ens pot fer sentir, d’una manera prou estranya, més acompanyades en el dol i en l’acceptació de la pèrdua; la recomanem a totes aquelles que vulguin atrevir-se a escriure o pensar sobre les vides de les seves mares; a totes les que vulguin, a totes les que puguin.

    Esperem que gaudiu d’aquest cap de setmana (ple de rentadores) i recordeu que, sempre que vulgueu, ens podeu enviar/comentar/etiquetar a les vostres recomanacions, tenim ganes d'escoltar-vos i aprendre!!

    Trobaràs el nostre TikTok: Delphine de Vigan, res no s'oposa a la nit, aquí!
  • 13 DE JUNY: LA SONATA DEL CLAR DE LLUNA, DE IANNIS RITSOS

  • Aquesta casa, malgrat tots els seus morts, no pensa pas morir-se.
    S'entossudeix a viure amb els seus morts,
    A viure dels seus morts,
    A viure la certesa de la seva mort,
    I encara endreça els morts en llits esbalandrats i en prestatges que cauen.
    Deixa'm venir amb tu.

    Iannis Ritsos fou, més enllà de comunista convençut, un excel·lent poeta i escriptor grec del segle XX. La seva obra és complexa, per les referències que fa, per la situació històrica que descriu, per la implicació política de cada imatge. És per aquest motiu que avui, en aquest #diumengedelectura , recomanem La sonata del clar de lluna, un poema breu i accessible, tendre i colpidor, que ens farà sentir preparades per a seguir llegint tant com puguem a Ritsos.

    Com expliquen les companyes d’ @adesiaraeditorial , tot surt d’un encontre entre un amic de Ritsos, el també poeta Dimitris Dourakis, i la poetessa Melissanthi després de la mort del marit d’aquesta. “Quan va arribar l’hora del comiat, la dona li va dir que l’acompanyaria fins al carrer. I després un tros més, i un altre, fins que van arribar a casa d’ell. Després ella se’n va tornar. El carrer feia pujada. Quan va arribar al capdamunt del turó, la seva silueta vestida de dol es va retallar contra la lluna plena que naixia”. D’aquesta anècdota neix tot el relat poètic, que podreu llegir, si voleu, en menys de mitja hora. Voldreu, però, tornar-hi, sentir i veure el carrer, la casa de la qual ella vol fugir, la tristesa relaxada que es respira…

    Esperem que aquesta recomanació us faci venir ganes de llegir poesia i, en concret, la de Iannis Ritsos. Estareu, també, acompanyades per la introducció de Joan Casas, que ens situarà i ens ajudarà a comprendre i llegir el poema com a finestra a l’autor. Molt bon diumenge a totes

    Dos petits apunts:
    - Trobareu meravellós com Ritsos tracta el desig femení, i podreu trobar diversos articles, també meravellosos, sobre el tema.
    - Si algú llegeix el conte "La purga" a Els desperfectes, d'Irene Pujadas, i troba alguna semblança entre una casa i una altra... Que ho faci saber! Les casualitats i analogies apareixen com bolets!

    Trobaràs el nostre TikTok: 4 Llibres de Poesia i per què llegir-los, aquí!
  • 20 DE JUNY: EL PINTOR DE LA VIDA MODERNA, DE CHARLES BAUDELAIRE

  • Entre 1859 i 1860, Baudelaire va escriure “El pintor de la vida moderna”, un tractat poètic d’estètica que ens farà plantejar com observem, participem i gaudim de l’art. Un manifest i una declaració d’intencions que és la nostra recomanació d’aquest #diumengedelectura

    Baudelaire crea, al llarg de la seva obra, un nou (anti)heroi. És aquell que viu a la ciutat, l’home modern del París del Segon Imperi. Aquest nou subjecte artístic no és Aquil·les o el Cid, és algú que viu entre les multituds, al carrer; algú que roba les imatges vitals, narratives que, espontàniament, succeeixen incessantment a la ciutat contemporània.
    Ningú pot permetre’s passar-se vint-i-quatre cants colèrics; el moviment, la fluïdesa, la velocitat, han dominat la societat i, per tant, també haurien de dominar l’art.
    Ningú vol reconquistar res, no hi ha cap passat mític al qual tornar, només un futur en construcció, “l’home acaba assemblant-se al que voldria ser”, i el subjecte modern mira cap endavant, sempre endavant, sense nostàlgia.

    (L’home modern, el Sr. G.) va començar contemplant la vida, i no va ser fins molt tard que se les va enginyar a aprendre els mitjans per expressar-la. El resultat té una originalitat comprenedora, en què qualsevol vestigi de barbàrie i d’ingenuïtat apareix com una nova prova d’obediència a la impressió, com un afalac a la veritat

    - Atentes, també, a què escriu Baudelaire sobre les dones. Ens pot servir per construir un discurs crític sobre el tracte de la dona com a, únicament, musa, mai artista, un discurs masclista i fal·locèntric.

    - Podem compaginar la lectura de Baudelaire amb els contes d’Edgar Allan Poe (probablement ja ho sapigueu, però si ara tenim tantes vies d’accés a Poe és, en part, gràcies a Baudelaire, que va decidir traduir-lo al francès) i amb Walter Benjamin que, també, té una anàlisi sobre el consumidor/espectador d’art meravellosament lúcida i potent a “La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica”.

cercar...

Etiquetes

Últimes entrades

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto